S’està parlant molt en els últims mesos en la transparencia del nostre benvolgut ajuntament i si bé no dubto dels mètodes empreats en la valoració, crec que no es del tot fidel a la realitat, m’explico:Per realitzar la elaboració de l’informació es va enviar als ajuntaments un quadre i un questionari amb els 80 indicadors que s’anaven a utilitzar en les evaluacions, no és aixó una manera de manipular els resultats?.La puntuació es dona per bona pel sol fet de tenir l’informació al lloc web d l’ajuntament, o potser la verifiquen?Arrivat aquest punt, alguns casos que conec de 1a font em donen que pensar…Quan urbanitzen, decideix l’ajuntament per on passen els carrers?, o es limiten a fer-los passar perjudicant als veïns que menys es queixen?L’ajuntament no te competencies per no deixar tancar un carreró (que un veí s’ha fet seu, canviant inclòs el comptador d’aigua de lloc) obert a tothom per mes de 40anys?

Ara fa uns dies m’ha arribat a las mans un llibret que va publicar l’EMD de Valldoreix, tot just desprès de les eleccions del 2007. És la memòria de l’acció de govern i porta per títol “FETS” i relaciona, un a un, tots els assoliments aconseguits durant el primer mandat de la Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix (2003 -2007) amb la Montserrat Turu com a Presidenta de l’EMD.

Aquest fet ha reactivat la idea que em rondava pel cap, des de feia temps, de fer un petit article sobre la Montserrat Turu reconeixent la seva acció de Govern.
Molta gent opina i critica que la Montserrat és una persona de tracte difícil; uns diuen que té tics autoritaris, altres asseguren que no sap delegar i que és molt tossuda. També hi ha qui afirma que no sap relacionar-se políticament i que sempre està tancada al seu despatx.

Durant la entrevista que el Diari de Sant Cugat li va fer al meu amic Ramon Obach, com pregoner de la festa major de La Floresta, el periodista el va definir com un “activista veïnal”.
Potser  a molta gent li semblarà una qualificació massa agressiva o contundent, en canvi jo la vaig trobar molt encertada perquè coneix-ho be la seva activitat.
Un “activista veïnal” és aquell persona  que a títol particular o formant part d’una associació de veïns, treballa per el col·lectiu del seu carrer, barri o districte.  Es solidari, poc egoista i possiblement un romàntic idealista.

Fa uns mesos ens van cremar els contenidors i encara no han vingut a netejar les restes. Ara la falta de civisme degrada encara mes l'entorn, pintures, caixes, xassís de motos, etc. Ensurts, brutícia i pudors. Els veïns ens preguntem fins quan hem d'aguantar tot això i demanem a l'ajuntament que controli i sancioni als incívics.Més control per part de la policia municipal o càmeres mòbils per identificar aquestes persones, el que sigui, però facin alguna cosa ¡¡   Veïns del carrer Equador, Haití i Sant Albert

Un poeta m’ha escrit contant-me aquesta història de arboricidis: Visc a Sant Cugat, al carrer Vila, i estan des de fa mig any fent vianants tot el barri. Resulta que ahir van arribar ja al meu carrer i avui al llevar-me sento el típic soroll de la moto serra i veig al davant que van podant (preparant-los per talar) un dels nombrosíssims arbres del carrer. Surto fora i ja han podat tres, són arbres centenaris, tan gruixuts que no els pots abraçar. Hem paralitzat entre sis o set veïns la tala de moment, i com sé que aquests plans municipals els segueixen, recorro a tu perquè sé del teu interès per la natura, recordo el tema del ginjoler de Arimón, per si em pots ajudar o donar-me el contacte d’alguna protectora de la natura que denunciï aquest atemptat.

Ahir al Ple i durant l’acte de entrega de  la Medalla d’Honor de la ciutat a títol pòstum a l’escriptor i periodista Baltasar Porcel, l’alcalde va autoritzar a que s’obrissin les portes i el lateral de la sala per poder encabir les cadires necessàries perquè tothom estes assegut. Res a dir, era una bona decisió.


En canvi quan els veïns del carrer Alps van acudir al ple fa uns mesos per reivindicar que s’urbanitzés el seu sector, l’alcalde es va negar a obrir la sala, encara que li ho varem demanar dos regidors allà presents.

Finalment i després de deu mesos, en el Ple de juliol hem aprovat el reglament del Consell de Seguretat i Convivència de Sant Cugat, com a resultat de la moció institucional que Iniciativa va presentar al Ple de setembre passat.
No és un punt final. És a partir d’ara quan hem de començar a treballar des del Consell per complir tots els acords de la esmentada moció, entre els que destaquem:

En el darrer ple del mes de Juny tenia previst presentar, com a regidor d’ICV, una moció per aconseguir l’arranjament de l’accés a la escola CEIP de La Floresta.
Les mancances i els perills eren evidents, cap separació entre vianants (nens, pares i professors) i el vehicles i autocars, cap senyalització horitzontal ni vertical, una part del camí sense asfaltar, manca d’iluminació, etc.
Era just demanar-ho i encara més desprès d’una moció presentada anteriorment per el PSC per millorar els accessos als equipaments públics  i un altre presentada per  ICV per implantar els Camins Escolars Segurs.
Aquesta actuació era evident i urgent  per tothom menys per l’equip de govern, malgrat les constants peticions de la direcció i l’Ampa de l’Escola.
Hores abans del ple varem retirar la moció per el compromís adquirit de l’equip de govern de començar, ara si, les obres d’arranjament necessàries.

Dia de pluja al Passeig del Nard, just a la parada de l'autobus davant de l'església. El problema és que la reixa que desvia l'aigua a la rieraés massa petita. Que fa l'ajuntament, res de res i els que s'esperen a la parada acaben ben xops ¡¡Jaume Massanés i Papell