Durant la entrevista que el Diari de Sant Cugat li va fer al meu amic Ramon Obach, com pregoner de la festa major de La Floresta, el periodista el va definir com un “activista veïnal”.
Potser  a molta gent li semblarà una qualificació massa agressiva o contundent, en canvi jo la vaig trobar molt encertada perquè coneix-ho be la seva activitat.
Un “activista veïnal” és aquell persona  que a títol particular o formant part d’una associació de veïns, treballa per el col·lectiu del seu carrer, barri o districte.  Es solidari, poc egoista i possiblement un romàntic idealista.
Dedica una part important del seu temps a lluitar per aconseguir millorar el seu entorn, assisteix a tots el Grups de Treballs i als Consells de Districte i altres reunions veïnals on informa dels problemes i aporta solucions. No li importa que aquestes reunions siguin a les vuit del vespre o que quasi sempre surti decebut per la actitud de l’equip de govern.
Jo sempre dic que són una espècie en perill d’extinció perquè molts cops es troben sols i algunes vegades criticats injustament per tots costats. Encara n’hi han uns quants, però cada cop menys. Des de aquí el meu reconeixement personal a “activistes” com Josep Mª Angel, Carlos Granado, Ramon Obach i alguns més que ara no recordo.
En perill d’extinció perquè perilla el seu relleu generacional en un mon cada cop més individualista.
Us acompanyo un fragment del pregó que Ramón Obach va fer al Casino ja que el considero molt aclaridor de la situació actual:
“Des de aquí us demano que fem una mica de autocrítica i que reflexionem sobre totes aquelles coses que no funcionen. Es molt fàcil donar a culpa a la administració local que ens governa, culpa en tenen i molta….., però també la desídia dels ciutadans, la manca de implicació amb tot allò que ens pertoca, als que diuen “ja s’ho faran”, o els que simplement critiquen però no fan res. Ells també són responsables. Potser tenim allò que ens mereixem.”
Vull creure, potser perquè soc optimista de mena,  que aquest missatge pot remoure consciencies i tenir efecte motivador.
Molt sovint parlem de desafecció cap als politics però els ciutadans també tenim una part de responsabilitat en aquesta situació. Cal doncs participar més i ser una mica més “activistes” i no pensar sempre que “ja s’ho faran”.
http://www.radiosantcugat.cat/noticies/videos/100723-inauguracio-festamajor.aviresta.flv
Jaume Massanés i Papell
Fotografia: Tot Sant Cugat