La primavera ja ha esclatat, els ocells ens envolten i canten a dojo, les olors, els colors, tot ens indica que ja s’acaba el temps de recolliment i comença el temps de passejada i retrobament amb uns i altres al carrer, a la plaça, als jardins, al camp. Surto de casa, el dia es assolellat i magnífic, i dues travessies més enllà sento un soroll esgarrifós i una boira de pols ho inunda tot, què pot ser? estaran aixecant el carrer, de nou, -Aquestes maleïdes obres no s’acaben mai-. Al tombar la cantonada veig un senyor amb "mono" verd (com la primavera?) esgrimint un aparell horrible i ensordidor que bufa a terra com si volgués canviar la brutícia d’un lloc a l'altre. No entenc res, me’n adono que son els senyors de la neteja urbana que en lloc d’escombrar utilitzen aquestes màquines per "arraconar" la brossa i poder-la recollir d’una manera o altre, suposo. El que no entenc es quina avantatge hi troben els que han tingut la brillant idea, facilitar la feina dels pobres escombriaires, potser? reduir el temps de neteja? Hi penso molt i no hi trobo cap avantatge, serà perquè soc curt de gambals, penso. Només hi veig pegues; d’una banda el soroll, no s’està parlant tant, darrerament, de la contaminació acústica? doncs no entenc com es decideix omplir els carrers d’aquesta "serenata" insofrible i la pudor a gasolina dels enginyosos aparells, penso també amb els treballadors de la neteja; d’un altra la pols que aixequen, no pot ser bona, no m’ho puc creure, s’hauria de denunciar a Sanitat, amb els problemes respiratoris que pateix tanta gent, i les al•lèrgies per causa del pol•len i que aquest sistema "d’escombrar" no fa més que remenar, també segueixo pensant en els portadors dels esmentats aparells. En un país que cada cop plou menys, per tant la pols i la terra s’acumulen pels carrers, utilitzar aquest sistema per netejar els carrers i places em sembla, com a mínim, imprudent per no dir demencial. Per no parlar de la pols que torna a entrar a les cases (plantes baixes, es clar, no tots en podem permetre el luxe de viure en un àtic), dels que s’han d’aixecar dels bancs o marxar de les zones de jocs infantils quan arriben aquests "monstres" (les màquines, eh?). Ja dic, segurament soc jo que tinc poques llums i no me n’adono que ja son uns altres temps i la tecnologia està per davant de les persones.
