En la situació actual de crisi, que afecta com un suplici a molts santcugatencs, l’Ajuntament de Sant Cugat, dintre de les seves competències, i la resta d’administracions cal que tinguin presents les obligacions jurídiques derivades de la Constitució i de les Cartes sobre drets socials que han de ser el límit, quan es tracta de reduir o eliminar prestacions de drets socials. No solament prendre decisions amb criteris d’estalvi.
Temo que, constatant tot el que s’ha fet fins ara, i el que es pot arribar a fer, probablement es farà un pas enrere en la defensa dels drets socials i en la lluita contra la desigualtat. Per aquest motiu, la crisi econòmica està duent a les persones que manen al replanteig dels fonaments de l’Estat del benestar, que sens dubte patirem a Sant Cugat. Retallen drets de la ciutadania en pro del rescat i salvament del sistema econòmic. Els ciutadans mostren una desafecció més gran cap als dirigents polítics. Les ideologies es barregen i confonen. S’ha de tenir present que l’Administració té el deure de considerar, i a la nostra ciutat em consta que ho fan, que els seus actes poden vulnerar l’existència de drets socials fonamentals, causar situacions injustes. Han de vetllar perquè no solament les circumstàncies econòmiques serveixin com excusa per no complir amb altres drets reconeguts en la Constitució i les Cartes signades per l’Estat, com la dels Drets Humans i la Carta Europea sobre Drets Socials que encara està per ratifi car.
Cal recordar que els conceptes d’igualtat, dignitat i justícia obliguen als polítics. S’han suprimit una paga extra; és el que s’haurien d’haver aplicat en primer lloc abans de retallar. Van pel bon camí. Encara els queda el 92,86% del sou i segur que no patiran el que fan patir. Per totes les famílies, els estudis i la salut són despeses que no s’estalvien o són les últimes. La família política actua a l’inrevés, tallen primer en educació i sanitat, i no els hem escollit directament, no ens representen encara que ho diguin, hem escollit una llista que representa l’aparell del partit i sense criteri racional. Voten obeint uns dits enlairats.
Hi ha alguna ànima caritativa que em pugui explicar, que no sigui l’excel·lentíssima ministra, què dimonis fan els militars espanyols a l’Afganistan? I què hi feien els avions F18, gastant 7 milions d’euros a la setmana? Em podria dir, també, si els submarins, a més de poder veure els peixos en el seu hàbitat, serveixen per alguna cosa més? I el per què tenim mes comandants de vaixells que vaixells? I de què serveix el Senat? I els ministeris que han traspassat les seves competències? I les diputacions? I els aeroports buits? I els AVE transportant 7 passatgers? I tants vehicles oficials? No son demòcrates? No poden anar a la feina amb transport públic? No podrien fer cas a la Constitució espanyola, que alguna cosa bona té quan diu: “el gasto público realizará una asignación equitativa de los recursos públicos”? Els diu alguna cosa això? Em sembla que retallant com ara quan hi ha tan i tan raonable i prioritari estalvi a fer… NO.
Jaume Clavell – Síndic de Greuges de Sant Cugat del Vallès.
(Article publicat al Diari de Sant Cugat el 4 de novembre del 2011)
