Publicitat inserida en mitjans de comunicació i premsa. Desembre 2008
Per si no ho sabíeu tinc una petita productora de vídeo, ja fa 21 anys que tinc estudi a Sant Cugat i 25 que em dedico a la professió. Soc autònom i lluito dia a dia per a mantenir el meu negoci amb molts mals de cap i algunes alegries cada dia més escasses.
M’agrada la meva feina, a més es la meva afecció però des de fa un temps m’adono que tot ha donat un gir radical, vull avançar i evolucionar com tot-hom però això si, amb ètica i dignitat i en trobo sol en un món estrany.
La meva competència fins fa poc temps era jo, el superar-me dia a dia, millorar els meus treballs, donar-me als meus clients amb l’esperança de recollir algun dia els fruits de tant esforç, la feina augmentava, tot anava bé, poc a poc amb aquests anys vaig aconseguir un nom i un prestigi a la meva ciutat, però amb això hi ha prou?
He fet molta feina per Sant Cugat, Festes Majors, Galeries d’Art, espectacles, fires i fins i tot un reportatge del Reial Monestir de Sant Cugat sense veure cap compensació econòmica ni reconeixement de cap tipus a canvi.
Tots aquests anys he estat molt pacient, Sant Cugat dorm, no desperta, no s’adona que dins seu hi ha també bons professionals, artistes, persones que no desitgen enriquir-se a costa de ningú i que per sobre de tot estimen el seu poble i la seva feina.
Per què dic tot això?
Sant Cugat no te escrúpols, funciona a cop de talonari i no confia en la seva gent.
Al poc temps d’establir-me a Sant Cugat, un publicista em va encarregar un parell de treballs, es veu que li van agradar i em va dir, tinc molts clients en potencia, o treballes per a mi o serà la guerra, la seva guerra li vaig contestar. No em va donar cap feina més.
Ja fa uns 16 anys, desprès de l’enregistrament d’un acte de investidura, un cap de premsa d’aquest consistori em va dir que volia parlar amb mi per a muntar la televisió municipal, m’ho deia amb el cor? Els temps m’ha ensenyat que la seva avariciosa idea anava molt més enllà, però això si, el seu cap no comptava amb mi.
L’any passat, amb motiu de la mostra Sant Cugat Actiu em va venir el senyor de la guerra i curiosament en va saludar cordialment, necessitava els meus serveis per a l’enregistrament d’una violinista a la seva Galeria d’Art.Quant vaig dir-li que si, em va contestar que no hi havia pressupost, a canvi m’oferia un publireportatge al mitjà de Sant Cugat que jo escollis, es clar ell els controla tots, però, no tenia diners? Qui paga la feina, ell o el mitjà de comunicació?
Com que m’agradava el treball vaig acceptar, ell va quedar content i ara m’ho deu, tindré que preparar-ho en quant tingui un forat.
El senyor de la guerra i altres personatges de Sant Cugat son els de sempre, els de dins l’Olla, els que ens controlen, els que volen posar càmeres de vigilància al centre del poble amb no se quin argument, els que tenen tots els mitjans de comunicació agenollats als seus peus per que son ells els amos, els que fan i desfan, els que prenen les decisions i a sobre reben els diners per al seu funcionament en forma de pressupost municipal.
El senyor de la guerra ho sap fer molt bé,
negoci que funciona,
negoci que manté,
si l’empresa no funciona,
municipal ha de ser.
No se si el meu negoci anirà endavant, el que tinc clar es que a Sant Cugat has de ser de l’Olla per a treballar.
Continuarà…
Info: Les opinions expressades aquí són personals de l’autor , i no són necessàriament compartides per mira-sol.cat
