En primer lloc voldria donar les gràcies a aquelles persones que han visitat reiteradament aquest bloc durant els darrers dies (haberlas hay las) esperant trobar algun comentari sobre el resultat del 9M i bé... doncs una setmana més tard comentaré "4 coses". Demano disculpes pel retard i dono les gràcies per la vostra paciència.

El passat diumenge va ser una jornada prou tranquila a Sant Cugat (alguns dirien a Sant Cucufate o fins i tot, a Santcu). Vaig exercir d'interventora al PAV-III. Volia comprar-me l'esmorzar a mig matí atès que a les 7 a.m sortia de casa meva amb un "Cola-Cao amb Kellogs". Em vaig trobar amb els meus estimats Jordi Puigneró i Francesc Carol. Saludant al Jordi vaig comprovar, una vegada més, que no abandona la seva "institucionalitat/solemnitat" ni comprant un donut (recordo que el Jordi és regidor de CiU de Serveis Generals i Comunicació). La primera frase, abans del "Bon dia" de rigor: "Aintzane, tranquila, no hi ha incidències". Aix Jordi! respira! Vaig sumar-m'hi a la conversa amb un cafè amb llet.

Després i com sempre xerrades a mig camí amb el Jaume, el Pere... parlant amb el Salvador per telèfon... trucades d'amics i amigues de Barcelona... sms... semblava que la participació era alta.

A primera hora de la tarda i després de dinar, tornada cap el col·legi. Vaig veure que la meva mesa electoral ja sumava una segona urna pel senat. Ja se sap que els desplegables del senat quan els introdueixes en els sobres omplen ràpid l'espai i jo pensava... mare meva... quin escrutini ens espera... jo tranquilitzava a la presidenta i les vocals: "Despacito y con buena letra, acabarem d'hora, no patiu" (en silenci, jo patia). Vaig animar a la Laia Carbó (JERC) a quedar-se a la meva mesa. Ella em deia: "que no! que no!" i jo: "que sí, que sí!"... ei! i al final vam comptar juntes! L'experiència em diu que els integrants de les meses electorals esperen una batalla campal entre interventors i apoderats dels diversos partits i després, utilitzant un llenguatge col·loquial, flipen. L'objectiu és molt simple: que tot quadri a la primera!!.

En mig de l'escrutini rebia sms i trucades diverses... finalment, arribava a la seu del PSC a les 22.30 i la Montse Colldeforns plorava (evidentment que d'alegria).

Aquí teniu el resultat a Sant Cugat i les valoracions socialistes santcugatenques.

Malgrat que alguns compis de BCN em van animar a baixar al Carrer Nicaragua i després al Snooker... vaig optar per marxar cap a casa.

Altres reaccions...

Per la banda convergent, hi ha discrepàncies. L'Alcalde diu que els resultats no són positius i en Joan Recasens (d'UDC, Primer Tinent d'Alcalde i diputat al Parlament de Catalunya) ha declarat que l'opinió de l'Alcalde no és l'opinió de CiU.

Sembla que Felip Puig també opta per l'autocrítica. En tot cas, el tema no ha passat gaire desapercebut...

Dimarts, coincidia en un acte amb l'Alcalde al Club Muntanyenc i em deia: "Aintzane! estaràs contenta!"... i jo responia: "doncs sembla que tu no gaire...".

Bromes a banda...

En termes generals, espectaculars els resultats del Partit dels Socialistes de Catalunya. Recomano la intervenció del Primer Secretari del PSC al Comitè Federal del PSOE.

Finalment, també és interessant l'entrevista de Josep Cuní a Pepe Zaragoza e Els Matins de TV3.

Fins aviat!