La primavera ja ha esclatat, els ocells ens envolten i canten a dojo, les olors, els colors, tot ens indica que ja s’acaba el temps de recolliment i comença el temps de passejada i retrobament amb uns i altres al carrer, a la plaça, als jardins, al camp. Surto de casa, el dia es assolellat i magnífic, i dues travessies més enllà sento un soroll esgarrifós i una boira de pols ho inunda tot, què pot ser? estaran aixecant el carrer, de nou, -Aquestes maleïdes obres no s’acaben mai-. Al tombar la cantonada veig un senyor amb "mono" verd (com la primavera?) esgrimint un aparell horrible i ensordidor que bufa a terra com si volgués canviar la brutícia d’un lloc a l'altre.
